Avui dia 1 de octubre del 2012 ens toca realitzar el segon treball del curs. Aquest consisteix en definir la psicologia, la qual cosa és un debat obert en el qual s'han invertit moltes hores de discussions sense arribar a bon port.
Aquesta setmana hem estat debatin un poc aquest tema i el primer dubte que ens ha sorgit era, Què és una conducta normal? doncs el que pot ser normal per un individu/societat, pot ser considerat com a estrany per a uns altres com ens passa als cristians, ateus, budistes...amb els musulmans doncs ells consideren normal que l'home estigui per damunt de la dona en tot moment i situació o com li passa a una persona cega de naixement la qual mai ha vist res i la seva "normalitat" serà diferent a una persona que hagi pogut vorer.També han sortit els temes dels mètodes que la psicologia utilitza per a investigar els casos que afecten a la conducta humana com el mètode de la observació i experimentació els quals si coincideixen amb les ciències pures amb la diferència de que a aquestes, el resultat que s'obtengui sempre serà el mateix i a la psicologia pot variar de un cas a un altre així que al llarg de la història de la psicologia s'han esmentat diferents estils de estudi cap a la conducta humana en els quals hi destaquen el conductisme el qual es basa en que l'home és el que les seves experiències han fet de ell o el psicoanàlisis el qual es basa en que l'home ja neix amb unes habilitats, unes conductes innates les quals ens condicionaran a l'hora d'actuar durant tota la vida.
Personalment jo soc dels que pensen que la psicologia ,tal i com es troba en aquests moments, no és una ciència(conjunt de coneixements) doncs ni els propis psicòlegs es posen d'acord en quin tipus de ciència és ni han aconseguit una metodologia única per a cada cas com han aconseguit altres ciències com les matemàtiques (2+2=4) o la física (E=VT). També hem de tenir consciència de que la psicologia és un ciència "nova" doncs amb els aproximats 130 anys de "vida" que te no podem esperar un avanç científic com a altres matèries com matemàtiques o física per seguir amb els exemples esmentats amb anterioritat...
Sincerament des de el meu punt de vista, per a considerar la psicologia com a ciència, hauria de anomenar-se BIOpsicologia, psicoBIOlogia o quelcom nom similar en el qual s'inclogui la paraula BIO de biologia doncs moltíssims de estudis recents estan demostrant gràcies a la avançada ciència i l'avançat coneixement del cos humà(i animal) del que disposam avui en dia que, de la mateixa manera que la genètica heretada fruit de l'entrecreuament de ambdues famílies dels pares, determina la fisiologia, la aparença de aquell recent nat la qual l'acompanyarà durant tota la seva vida amb les evolucions pròpies de cada individu basant-se en l'estil de vida d'aquest (un individu te una genètica definida en base a la qual es formarà la seva aparença però mai creixeria igual si treballa durant tota la seva vida de miner com de cambrer doncs forçarà més un músculs que altres i el seu cos es deteriorarà més o manco), existeix una relació directe entre la genètica heretada i el nostre comportament el qual es pot veure afectat subtilment segons l'estil de vida, les experiències... que l'individu pugui tenir, doncs el seu comportament "superficial" pot variar però el seu caràcter, el que surt en les situacions de perill o extremes, no variarà mai.
Aquest és un debat que perdurarà per molts d'anys i estic ben segur que ara mateix estan sorgint noves tècniques d'estudi així que fins que la psicologia no "maduri" com a ciència, no es podrà donar per tancat aquest tema...si és que es pot tancar.
Aqui vos deix una imatge curiosa que la ment no és capaç de mantenir aturada..
No hay comentarios:
Publicar un comentario